SILUETES
Hi ha siluetes
que et podria dibuixar, inequívoques,
mil vegades.
Però sempre
a l’aixecar el llapis, esgotat,
se m’escapen.
I en somnis
de tant en tant tornen, insistents,
i em senyalen.
Faig veure
que no les he vist, arraulides,
amagant-se.
Però guarden
sota el meu coixí, diminutes,
les sabates.
I corren
quan començo un dibuix, impacients,
a mostrar-se.